Ănĭēn, ēnis, Ănĭō, ōnis, Ănĭēnus, ī, m., l'Anio [affluent du Tibre] : Cat. d.
Prisc. Gramm. 6, 16
||
Cic. Br. 54 ;
Serv. En. 7, 683
||
Prop. 4, 7, 86 ;
Stat. S. 1, 3, 70
||
-ĭēnsis, e, de l'Anio :Cic. Planc. 54 ;
Liv. 10, 9, 14
ou -ĭēnus, a, um,
Virg. G. 4, 369.
-ĭēnsis, e, de l'Anio :