căvillō, āre,
Fort. Mart. 2, 241,
c. cavillor ||
[au pass.] être tourné en moquerie :Tert. Res. 21
||
căvillātus, a, um, qui a été trompé :Apul. M. 3, 19.
[au pass.] être tourné en moquerie :
căvillātus, a, um, qui a été trompé :