comma, ătis, n. (κόμμα), membre de la période : Quint. 1, 8, 6 ; Isid. Orig. 2, 18, 1 [en grec d. Cic. Or. 211]; Donat. Gramm. 372, 23 ||
partie du vers : Mar. Vict. Ars Gramm. 2, 2, p. 74, 8.