1 dējectus, a, um,

¶ 1 part. de dejicio

¶ 2 adjt ;

a) bas, en contrebas : dejecta loca Cæs. C. 1, 46, 3, lieux en contre-bas ;

b) abattu, découragé : Virg. En. 10, 858 ; Quint. 9, 4, 138.