diērēctus, a, um (dis, erectus), distendu ; mis en croix, pendu : i hinc dierectus
Pl. Merc. 183,
va te faire pendre ||
[fig.] lien dierectus estPl. Curc. 240,
ma rate est au supplice ||
subst. n. dierectum = mala crux : apage in dierectum istam insanitatemVarro Men. 133,
va te faire pendre avec ces folies.
[fig.] lien dierectus est
subst. n. dierectum = mala crux : apage in dierectum istam insanitatem