diērēctus, a, um (dis, erectus), distendu ; mis en croix, pendu : i hinc dierectus Pl. Merc. 183, va te faire pendre ||
[fig.] lien dierectus est Pl. Curc. 240, ma rate est au supplice ||
subst. n. dierectum = mala crux : apage in dierectum istam insanitatem Varro Men. 133, va te faire pendre avec ces folies.