extrīnsĕcŭs (extrim, secus), adv., du dehors, de l'extérieur : Cic. Ac. 2, 48 ; Liv. 2, 32, 6 ||
au dehors, à l'extérieur : Cic. Fin. 5, 39 ; Div. 1, 48 ||
hors de propos : Col. Rust. 1, 6, 17 ||
en outre : Eutr. 9, 25.