ferrātus, a, um (ferrum) ; garni de fer, ferré, armé de fer : Lucr. 6, 551 ; Virg. En. 5, 208 ; Liv. 1, 32, 12 ||
ferratæ aquæ Sen. Nat. 3, 2, eaux ferrugineuses ||
de fer : Val. Flacc. 6, 90 ||
subst. m., ferrati Tac. Ann. 3, 45, soldats bardés de fer ||
c. ferratilis : Pl. Bacch. 781.