terrĭcŭla, æ, f., Afran. 270 ; Lucil. Sat. 484, [cf. terricola] et terrĭcŭlum, ī, n., Acc. Tr. 324 ; 623 [pl., Liv. 5, 9, 7 ; 34, 11, 7] (terreo) épouvantail.