Retour
testātĭō,
Page numérisée
testātŏr,
Ouvrir
testātō,
abl. n. du part.
testatus,
¶ 1
devant témoins, en présence de témoins :
Ulp.
Dig.
15, 4, 1 ;
Apul.
Apol.
78
¶ 2
la chose étant attestée, indiscutable :
Plin.
8, 130
¶ 3
après avoir testé :
Paul.
Dig.
19, 14, 45
.